FER A v. n.

Seguit d'un infinitiu, convenir, ser útil, favorable o convenient de fer l'acció expressada per aquell infinitiu mateix.

"... e de aço suplich a la magestat vostra que m mane que vol que faça, axi de licenciar les fustes com de descarregar les vitualles, e de totes les altres coses que la magestat vostra conega que facen a fer..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCIV

"... trameteren una letre a la senyora Reyna; foren oferts an en Bertran Deloro per aventatge de la dita letre .v. sous .vj. los quals fan a donar al dit Bertran."
Novells ardits 30 d'agost de 1449

"E dixem los: -Barons, aço no fa a sofferir, que tant los poriem sofferir que no n romandria .j. de nosaltres que no us metessen morts o no us barrejassen ço que hauriets."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 91